Un món, petit
Estimat,
Avui que fas un mes i peses més 6 quilos, ja ets gairebé un homenet. I algun dia seràs tot un home. Feliç, honest, segur de si mateix. Un home que serà capaç de menjar-se el món. Però no pateixis, encara et queda molt per haver-te d’enfrontar al món.
Abans encara hauràs de ser un nen. Un nen totalment feliç. Tens uns pares increïbles, així que ho tindràs molt fàcil. Però, entre tu i jo i ara que no m’escolten, no els facis cas en tot. Al cap i a la fi, només són persones i, com tothom, tindran encerts i errors. Però són persones excepcionals, així que tot sortirà bé, ja ho veuràs. A més, no estaràs mai sol. Tindràs al voltant un munt de gent que t’estimarem... que ja t’estimem, tot i que acabes d’arribar a les nostres vides.
I un bon dia heretaràs el món. Tranquil, serà un món molt millor que aquest que t’ha vist néixer. Construirem un món nou per a tu.
Un món en què ningú no mati per les seves idees. Un món en el qual una vida humana valdrà molt més que un munt de calers, o un tros de terra, o una trista bandera, o qualsevol bajanada d’aquelles que ara ens serveixen d’excusa per sortir de polleguera i tornar-nos una mica bojos. Perquè, si, veig que ets un noi llest i no t’ha costat gaire adonar-te: les persones grans som tots una colla de bojos.
Però el teu món no serà de bojos, ja ho veuràs. Les persones creuran en el valor de la comunicació. Es tornaran a respectar les idees dels altres. Potser quedaran pocs boscos, rius i mars, però almenys els que quedin estaran plens de vida.
I si algun dia decideixes viure o estimar d’una manera diferent, no passarà res. Perquè diferent o normal seran conceptes que ja no existiran.
Tu no t’amoïnis, petit. Fes el que has de fer. Menja. Respira. Creix. Juga i aprèn. Nosaltres mirarem de fer la resta. Així, un bon dia, els teus germans i tu -i qui sap si els meus fills- rebreu l’únic regal de valor que us podrem donar: un món que valgui la pena.
Publicado por finnegan_bell a las 12:00
| 
